[[El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord,[8] el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per pobladors valencians),[9][10] i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).[11] Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009),[12] inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya,[13] 1.521.000 al País Valencià[14] i 417.000 a les Illes Balears.[15] Com les altres llengües romàniques, el català prové del llatí vulgar que parlaven els romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.
== La vainilla ==
La vainilla (Vanilla planifolia, família botànica de les orquídies) és una planta originària de Mèxic cultivada actualment com a planta d'interior. Hernán Cortés va descobrir la vainilla a les amèriques a principis del segle xvi. Els asteques preparaven una beguda barrejant la vainilla amb el cacau. Va ser a mitjans segle xix quan el seu cultiu es va desenvolupar gràcies al descobriment d'un mètode de pol·linització per part d'Edmond Albius, un esclau que vivia a l'Illa de La Reunió. Fou així com l'illa de la Reunió es va convertir en el primer productor mundial de vainilla. Per conseqüència, els colons de l'illa de la Reunió van exportar el seu coneixement a una illa veïna, Madagascar, que va passar a ésser des de llavors el primer productor mundial de vainilla gràcies a una mà d'obra barata.
